Mossèn Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert, el pioner de la recerca arqueològica a Cabrils / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 227-240


Amb aquest article es pretén documentar els inicis de la recerca arqueològica a Cabrils, d'ençà que, l'any 1902, mossèn Lluís Comalrena de Sobregrau i Rubert (Gallifa, 1870 - Cabrils, 1933) fou destinat com a ecònom a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. Tres anys després de la seva mort, l'any 1933, arriba la Guerra Civil espanyola. Tot i que l'església no sofreix danys estructurals importants, l'arxiu parroquial, i amb ell totes les llibretes de notes de mossèn Lluís desapareixen per sempre més cremades al bell mig de la plaça. La informació és minsa, però l'article recull les anotacions manuscrites de Marià Ribas i algunes de les publicacions més rellevants així com els darrers testimonis orals recopilats fa anys per l'autora d'aquest article i algunes fotografies de les úniques restes preservades a dia d'avui, que mossèn Lluís tenia exposades en una vitrina de la rectoria.

Trobada amb Josep Maria Padrós i Cuyàs, Secretari de la Comissaria Provincial d'Excavacions Arqueològiques de Barcelona / Jordi Montlló Bolart, Laura Bosch Martínez, Marc Pons Prats
Montlló Bolart, Jordi


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 217-225


Els autors del treball van concertar una entrevista amb el senyor Josep Maria Padrós i Cuyàs per la seva responsabilitat com a secretari de la Comissaria Provincial de Excavacions Arqueològiques de Barcelona, entre 1953 i 1956. L'objectiu era incloure'n els resultats en una recerca més àmplia centrada en l'estudi de la historiografia arqueològica en els termes del Vilassar històric. És a dir, Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar. Aquesta recerca es troba en procés, però ens va semblar oportú fer públics el resultats de la conversa per tractar-se d'un testimoni viu, un dels darrers d'una generació que va viure la protohistòria de l'arqueologia al Maresme. També per tractar-se d'un tipus de font, l'oral, poc treballada en alguns àmbits historiogràfics, ja sigui per menysteniment o per no estar al cas quan n'hi ha la possibilitat. La convocatòria de la XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, ens va semblar un moment idoni per fer-ho.

La Restauració del rellotge de sol de Salvador Dalí (Can Serraclara - Cabrils, el Maresme) / Laura Bosch, Mireia Ferrerons i Francesc Tornero
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 49-51 : il
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021. Bibliografia.

Entre camins, bruixes i tempestes : les creus del Vilassar històric / a cura de: Laura Bosch i Jordi Montlló



Cabrils : Museu Comunitari de Cabrils, 2023
150 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia.

A partir d'un mapa de 1777 dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, s'ha reconstruït la història d'una sèrie de fites, en forma de creus que hi són presents. El treball final és el resultat d'un llarg procés col·laboratiu, fruit de l'expertesa de professionals de diferents disciplines, que han dedicat el temps lliure a regirar documents, buidar arxius i fer treball de camp.

Una Nova inscripció romana localitzada a l'església parroquial de la Santa Creu de Cabrils / Laura Bosch, Diana Gorostidi
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 21-26 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta comunicació és presentar una nova inscripció romana inèdita, localitzada en un carreu situat a la façana de tramuntana de l'església de la Santa Creu de Cabrils.

Les Catifes de flors i altres elements naturals com a motor en el desenvolupament, la cohesió i la participació social d'una comunitat / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: 202105 El Patrimoni Cultural Immaterial : el batec de la gent del Maresme : XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [Cabrils] : Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Cabrils : Col·lectiu el Bou i la Mula, 2020. p. 119-140


Les catifes de flors que s'elaboren tradicionalment per la festivitat de Corpus són el resultat d'un procés molt elaborat que sovint comença mesos abans. Cada catifa té al darrera una història, un per què, i sobretot un mètode de treball. Plasmar la idea en una forma concreta que determini la composició de la catifa és un pas important que cadascú fa a la seva manera. Els recursos són variats: des del tradicional dibuix en un full de paper, fi ns a la utilització d'un programa informàtic de disseny, passant per l'ús de la fotografi a, la pintura i altres tècniques artístiques. El compromís actiu i el sentiment de pertinença identitari a la comunitat són fonamentals i alhora pilars de la participació independentment de l'origen de cadascú i dels seus vincles amb el poble.

El Patrimoni Cultural Immaterial : el batec de la gent del Maresme : XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme / Alexis Méndez, Laura Bosch, Jordi Montlló (Eds.)

Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (13a : 2019 : Cabrils )


[Cabrils] : Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Cabrils : Col·lectiu el Bou i la Mula, 2020
235 p. : il. ; 21 cm
ISSN 2462-3261

Actes de la tretzena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcaldel Maresme, que va tenir lloc el 27 d'abril de 2019 a Cabrils, emmarcada dins dels esdeveniments de la Festa Major de la Santa Creu. La temàtica triadafou la cultura immaterial del Maresme i s'hi van presentar un total de dinou co-municacions, que mostren un ric patrimoni, viu i dinàmic. En aquest context, lesaportacions formen part de diferents categories, com ara les activitats productives,amb els seus processos i tècniques; les creences, festes, rituals i cerimònies;les tradicions orals; les representacions escèniques i balls; les manifestacionsmusicals i sonores, i les formes de sociabilitat col·lectiva i organització (PLECS).


Conté:
- 202106  Graupera i Graupera. Joaquim. L'Organització dels tallers de mestres de cases al Baix Maresme entre els s. XV i XVI. Exemples d'un colonialisme artístic dels tallers barcelonins.
- 202107  Calpe Duran. Mercè. L'Ofici de vidrier.
- 202108  Clariana i Roig. Joan Francesc. Indicis d'un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró).
- 202109  Dangla Ramon. Assumpta. Un Talent local que traspassà fronteres : Premià de Mar com a vila pionera del dibuix, gravat i estampació de teixits.
- 202110  Pons Godàs. Joan. Les Devocions, l'expressió popular de la fe en les manifestacions religioses i la imatgeria.
- 202111  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Actes de proclamació reial a Mataró. Una aproximació al cerimonial de la festa.
- 202112  López Silva. Héctor. "De modo de tot excita y mou a la major devoció". L'arribada de les relíquies a Mataró durant el segle XVIII. Dos exemples.
- 202113  Martí Rey. Gemma. Iniciativa i participació en el folklorisme a Canet de Mar : l'aportació de Lluís Domènech i Montaner i la seva família a la reactivació de les festes populars.
- 202114  Bosch Martínez. Laura. Les Catifes de flors i altres elements naturals com a motor en el desenvolupament, la cohesió i la participació social d'una comunitat.
- 202115  Rodríguez Santos. Francesc. Festes dels barris o de les enramades de Canet.
- 202116  Sierra i Fornells. Maria Teresa. Les Enramades : una mirada a la festa i tradició de Vilassar de mar dels segles XIX i XX.
- 202117  Colell. Marta. Les Garlandes de nadal : tradició a Sant Cebrià de Vallalta des del segle XVI.
- 202118  Montlló Bolart. Jordi. Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme : entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor.
- 202119   El Col·lectiu El Bou i la Mula, vint anys treballant per posar en valor el pessebrisme.
- 202120  Romà i Riu. Josefina. Sara Llorens i la construcció del seu llegendari.
- 202121  Anglada i Mas. Anna Maria. El Ball de morratxes de Malgrat com a ritual : un element del patrimoni immaterial.
- 202122  Ramis i Nieto. Josep. Les Consuetes a Dosrius el 1646 : la logística parroquial.
- 202123  Isern Rovira. Francesc. Els Centres d'estudis, patrimoni material i immaterial dels nostres pobles i ciutats. L'exemple de la col·laboració entre el Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt i l'Institut Domènec Perramon.
- 202124  Nubiola de Castellarnau. Xavier. La Cultura del tren : el ferrocarril Barcelona-Mataró.

Les Grutes de Cabrils. Una nova aportació a l'arqueologia subterrània. (II part) / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 149-164 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

Les Grutes de Cabrils. Una nova aportació a l'arqueologia subterrània. I part / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2017, núm. XXXIV (2018) , p. 109-132 : il.
Sessió celebrada el 18 de novembre de 2017. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

Els Molins fariners de la riera de Cabrils i del Torrent de les Alsinetes / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 173-188

Bibliografia.

L'any 1903 els tres molins fariners, anomenats de Dalt, del Mig i de Baix són propietat del senyor Emili Carles-Tolrà, marquès de Castellar. Aquest any, encarrega un projecte de legalització de l'aprofitament de les aigües públiques del torrent Roldós, de la riera de Cabrils i els seus afluents, que utilitza per regar els camps de la seva propietat i per fer funcionar tres molins situats, dos en el terme municipal de Cabrils i el tercer a Vilassar de Mar. La importància del projecte rau en l'acurada descripció que l'enginyer Manuel Gispert fa de les diferents mines i galeries d'absorció i les propietats per on discorren fins arribar als molins.

El Mapa hidrogràfic d'en Francesc Riera / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 45-48 + [p. 169-200 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Notes i bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

L'Urbanisme al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dal). Un estudi de cas / Laura Bosch, Jordi Montlló
Bosch Martínez, Laura


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 217-222

Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 83-98


El mas Rafart de Cabrils, conegut des del primer quart del segle XX com a torre Jaumar o com a castell de Can Jaumar, està situat al municipi de Cabrils (El Maresme). La primera documentació on es fa referència al nom Rafart és de l'any 1229. El mas restarà 600 anys en mans de la mateixa família fins que el 12 de juliol de 1835, l'alcalde major de la ciutat de Barcelona signa a favor de Joaquim de Jaumar de la Carrera i de Bofarull una venda judicial en remissió de Francesc Vives i Rafart. Els diferents hereus realitzaran obres de millora fins que l'any 1923, Manuel de Jaumar i Bofarull, inicia els contactes amb l'arquitecte Eugenio Pedro de Cendoya Oscoz (1894-1975), a qui sol·licita un estudi previ per a la remodelació de la masia en castell. Cendoya té com a mestres els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Ambdós conreen l'arquitectura historicista com a intent de recuperar les èpoques de més esplendor de Catalunya. El primer d'ells, rebrà una forta influència de la mà d'Eugène Viollet-le-Duc, pare del romanticisme arquitectònic europeu. Molts dels antics masos, que a finals del segle XIX presentaven un estat de conservació força degradat, van ser comprats i/o remodelats per la nova burgesia benestant, que les convertien en castells d'empremta medieval per deixar palès el seu estatuts social.

Cabrils recupera un mapa parcel·lari del 1849 / Laura Bosch Martínez
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2014, núm. XXXI (2013) , p. 37-39 + pdf
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 29 de novembre de 2014.

Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme) : un nou atemptat al patrimoni històric? / Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera, [et al.]



En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2013, núm. XXX (2014) , p. 19-22 + (p. 73-88 : il. en pdf)
Bibliografia. Resum. Inclou apèndix gràfic.

La Coetera de ca l'Amat (Cabrils, El Maresme) : contribució a l'estudi d'un bé patrimonial poc conegut dins la Serralada Litoral / Laura Bosch, Jordi Montilló
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2013, núm. XXX (2014) , p. 61-62 + (p. 263-279 : il. en pdf)
Notes. Fonts i bibliografia. Resum. Inclou apèndix fotogràfic.

El mapa el patrimoni cultural i natural de Premià de Mar. (El Maresme) / Jordi Montlló Bolart, Marta Bosch Martínez
Montlló Bolart, Jordi


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 53-54 + 14p.
Notes.